L'autoritat a les aules El Periódico: "El director té escàs poder a les escoles espanyoles"
En els darrers anys ha anat creixent la sensació (a estones pànic social) que l'escola fa aigües per tot arreu.
Indisciplina, assetjament, delinqüència, profes cremats i amb baixa per depressió, etc.
Cualquier tiempo pasado fué mejor, que s'acostuma a dir. I certament, i com passa en aquests casos, una anàlisi acurada demostra que ni ara tot és tan dolent ni abans tot era tan fantàstic.
D'assetjament n'hi ha hagut sempre (a mí me lo van a decir) i els profes abans es cremaven igual però no marxaven a casa (això de la baixa per depressió és relativament nou, i no només a l'ensenyament).
Però és innegable que l'ambient als centres educatius ha empitjorat. Quines són les causes? Algunes aportacions a tall de resum:
- Les famílies han renunciat, en molts casos, a exercir el paper principal en l'educació dels seus fills i filles. Jornades laborals poc conciliables amb la vida familiar; els pares i mares es senten cada cop més incapaços/ces de controlar les relacions dels seus fills (chats, sms, messenger... eso qué es lo que es?); S'acaba apuntant a la canalla a esports, anglés, música i el que calgui per tal que "no molestin".
- Per altra banda l'Escola ha perdut el prestigi que tenia abans. Amb comptades excepcions, si el professor em castigava, em suspenia o m'expulsava de classe mons pares mai van anar a queixar-se (i feien be perque el profe tenia raó). Ara sembla que no, que el nen o la nena tot ho fa be i ves a saber per què el profe li té mania...
- Les successives reformes educatives tampoc ajuden gaire. Aquestes tenen rang de Llei Orgànica, salvant les distàncies com l'Estatut. Ens imaginem un nou Estatut cada 5 o 6 anys? Cada Gobierno fa la seva Reforma, sovint sense cercar el necessari consens i quasi sempre posant més parches que no pas plantejant una anàlisi coherent i útil.
Al titular del Periódico cal afegir que la LOGSE va atorgar a la comunitat educativa de cada centre la potestat d'escollir-ne el Director. Això va fer que sovint aquest no fos ben vist per l'Administració Educativa i va provocar una relació kafkiana Consell Escolar - Director - Administració. Els primers demanaven al segon, aquest ho feia a l'Administració, que no concedia o donava llargues i professors, pares, mares, PAS i alumnes acababen culpant al director del centre.
Al final de la meva etapa d'institut recordo que ningú volia ser director. El propi sistema legal va acabar cremant el funcionament democràtic dels centres i quan el Ministre Pertierra va decidir que el Director fos escollit (a la pràctica) per l'Administració ningú es va moure gaire.
Recuperar el tarannà democràtic i obert de la LOGSE però amb els recursos necessaris esdevé un repte que dificilment es podrà aconseguir només amb la nova assignatura d'Educació per la Ciutadania.
L'autoritat es guanya, no s'imposa. És com l'amor, si em permeteu la carrinclonada. I com deien El Último de la fila, "Cuando la pobreza entra por la puerta el amor sale por la ventana.
L'autoritarisme descriu una forma de govern caracteritzada per la obediència estricta a l'autoritat de l'Estat el qual manté el control social per mitjà de polítiques opressives. El terme també s'utilitza per descriure una personalitat o un tipus de gestió d'una organització en què un individu vol dominar la resta dels seus companys i que no vol aconseguir cap consens en la presa de decisions.
En un estat autoritari, els ciutadans són subjectes a l'autoritat de l'Estat en molts aspectes de llurs vides, incloent-hi les àrees que altres filosofies polítiques considerarien com a eleccions personals. Hi ha diversos graus d'autoritarisme; fins i tot alguns estats democràtics i liberals apliquen mesures autoritàries sobretot pel que fa a la seguretat nacional. Els règims autoritaris concedeixen amplis poders als cossos policials, fins i tot amb la creació d'una policia d'Estat. Als règims autoritaris pot existir l'estat de dret.
Per jo l'autoritat es una tonteria no perque tengui mes estudis o mes doblers o aquestes coses els as de tenir mes respecte que als altres.
Per jo l'autoritat es una tonteria no perque tengui mes estudis o mes doblers o aquestes coses els as de tenir mes respecte que als altres.
