(Miquel Bota Totxo)
Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.
I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.
Aquest poema ens xerra del fred, de la calor i del vent.
Primavera, estiu i hivern.
Aquest poema ens xerra del fred, de la calor i del vent.
Primavera, estiu i hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada