dimarts, 22 de febrer del 2011

3. Fes un comentari del poema de M. Benedetti. Cerca informació del seu autor, biografia i explica el contingut del poema cada quatre versos. Què hi té a veure amb el film? Argumenta totes les teves respostes.

Porque te tengo y no
porque te pienso
porque la noche está de ojos abiertos
porque la noche pasa y digo amor
porque has venido a recoger tu imagen
y eres mejor que todas tus imágenes
porque eres linda desde el pie hasta el alma
porque eres buena desde el alma a mí
porque te escondes dulce en el orgullo
pequeña y dulce
corazón coraza

porque eres mía
porque no eres mía
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro
porque tú siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frío
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela como dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no.



1 El poema no m'ha agradat gaire perque es un poc complicat d'entendre.
2 Mario Benedetti, fue un escritor y poeta uruguayo integrante de la Generación del 45, a la que pertenecen también Idea Vilariño y Juan Carlos Onetti, entre otros. Su prolífica producción literaria incluyó más de 80 libros, algunos de los cuales fueron traducidos a más de 20 idiomas.
3 La guerra civil.

2. Cerca informació sobre la guerra civil, imatges, dates i fes un resum de tot el que va passar, les causes i les conseqüències que va tenir.

La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.
La guerra[2] es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat. El president Santiago Casares va ser substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals mediterrànies, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant.
Les tropes de l'exèrcit africà van creuar l'estret de Gibraltar i es van unir a les del general Queipo de Llano a Sevilla, i a la vegada, el seu ràpid avanç els va permetre contactar amb l'exèrcit del Nord, comandat pel general Mola. Durant el 1937 la guerra es va lliurar en tres fronts: l'intent franquista de conquerir Madrid[3] i el nord industrial,[4] mentre els republicans intentaven infructuosament dominar les principals ciutats de l'Aragó.[5]
El general Francisco Franco va llançar una ofensiva en el front d'Aragó el maig de 1938 per arribar al Mediterrani i dividir el territori dominat pels republicans, objectiu assolit amb l'ocupació de Vinaròs el mes d'abril. La reacció republicana va ser una ofensiva sobre la línia de l'Ebre, que significà la campanya més llarga i sagnant de la guerra civil.[6] La batalla de l'Ebre va acabar amb la derrota de l'exèrcit republicà i va deixar el camí lliure per a l'ocupació franquista de Catalunya; fet que va precipitar la fi de la guerra. Franco la va donar per acabada l'1 d'abril de 1939, tres dies després que el coronel Segismundo Casado lliurés Madrid.
La rereguarda republicana havia viscut situacions difícils que van afeblir la seva capacitat a causa de les divisions entre els diferents partits polítics i forces sindicals que en molts llocs van fer simultani l'esforç de guerra amb l'intent d'organitzar una revolució social. La rereguarda de la zona nacional, en canvi, va tenir una direcció política i militar molt més centralitzada, que el suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, va fer més efectiva, i una repressió que va continuar durant la dictadura franquista contra els moviments d'esquerra i la cultura i la llengua catalana, basca i gallega.

1. Explica la història que conta.

 La historia ens conta que tres homes estan a un camp perdut.I un conta que mai s'ha confesat a una dona i conta la historia i els altres dos homes els i ensenyen.Després apareixen els civils i i els van a matar.

3. Cerca informació sobre l'atur actual. Estadístiques, problemàtica, crisi, etc... Després en fas en un comentari personal sobre la informació trobada.

Este índice reflejaba que el 14,03% de los desempleados inscritos en el Inem (584.696) tenían muy pocas posibilidades de encontrar un puesto de trabajo, mientras que para el 26,12% (1.088.289 parados) las probabilidades eran bajas.

1. Aquí teniu un nou poema de la nostra Carolina. Contundent, actual, realista, angoixant, desesperant, trist... Au, quin títol triau? Reflexionau... i no escrigueu el primer que se vos ocorri...

 UNA REALITAT
 
Benestar fugit.
Era finit.
Caduc.
Llocs de feina destruïts.
Mercat laboral aturat.
Força de treball,
malbaratada,
abandonada,
rebutjada,
anul·lada.
(cara de circumstància)
Plena ocupació
-utòpic desig-
rere les cortines
d’un sol melic.
… i l’ham cridava la fam.
Però ara, resta emmudit.
L’agost ja està fet
i ara comença el fred.
Uns diuen que qui cerca troba.
Altres, que són faves comptades.
I mentrestant els pencaires
donen cada dia les gràcies,
per no ser un de nosaltres.
El treball era a l’antiguitat
un càstig pels malnats
Ara rebutgem la impunitat.
Castigueu-me ben fort!
Que sense càstig
no sóc més
que un mort…
… de fam,
… de sostre,
… de dignitat,
… de llibertat.
 
 

dimecres, 16 de febrer del 2011

1. Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc.

A casar ni a recules s’hi pot anar   
 A la ben casada, només el seu marit li agrada 
 A marit gelós, la dona maca
A qui diu no, no el casen
Abans el Déu era l'amor, avui és l'or
Abans que et cases, mira el que fas
Afortunat en el joc, dissortat en amors
Al cor de les persones, ningú no hi entra
Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés
Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors











L'amor és l'únic que augmenta quan es reparteix.
Viure és dormir, i l'amor és el somni, si heu estimat, heu viscut 
Amor no és mirar-se l'un a l'altre, sinó mirar tots dos en la mateixa direcció. 
L'home és foc, la dona, estopa: arriba el diable i bufa
A on el cor s'inclina, el peu camina  
M'abelleixen quatre coses

-qui prou les sabrà lloar?-

El sol que bada les roses,

...l'aigua que les fa brotar,

la rosada que les mulla

i el vent que les esfulla

per no veure-les secar.







A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.Que esta pendent de quatre coses :que el sol bade les roses,l´aigua les fa brotar,la rosada les mulla i el vent les bufa                                                

B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu? 
Primera,objectiu.

C. Quin és el tema del poema?Les roses                     

D. Analitza'l formalment com tu ja saps.Té 7 versos y 2 estrofes.

E. Opinió personal.
 M'ha agradat perque es curtet. 

A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.

A- El poema va de que un vol dir que estima a l'altre.

B-En primera persona mes objectiu.


C-L'amor


D-Te 5 estrofes i 10 versos.


E-El poema es un poc aburrit .


1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors: A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.

Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista engatjat, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.
La seva cançó més popular i més compromesa ha estat L'Estaca composta l'any 1968, i l'adaptació de la qual Mury, va adaptar com a himne el sindicat polonès Solidarność, així com el 1997 també es va convertir en l'himne oficial del club de rugbi Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà. Per les diferents prohibicions que li van fer per poder interpretar les seves cançons durant la dictadura franquista, va haver d'exiliar-se durant un temps a París. Al setembre de 1979 és el primer cantant no operístic, que va actuar per primera vegada al Gran Teatre del Liceu, per presentar Somniem.


1. Cerca informació sobre el mon estelar astronòmic, els estels, i després fes un resum amb les idees principals que hagis seleccionat.

En los términos más generales posibles se puede definir la cosmología como la rama de la física que estudia el universo como un conjunto. Una definición tan amplia abarca multitud de campos de estudio más o menos alejados, como la cosmología teórica (estudio de modelos físico-matemáticos que describan la historia del universo de manera general), el estudio de la formación de estructuras a gran escala en el universo primitivo, las investigaciones acerca de los primeros instantes de existencia del cosmos o el análisis de la radiación de fondo de microondas, por mencionar tan solo algunos de sus contenidos. La cosmología es hoy día una disciplina científica floreciente y sólidamente asentada sobre observaciones y teorías, pero a principios del siglo XX solía considerarse un asunto especulativo y poco adecuado para científicos de carrera. En el área de la cosmología, el término cosmos suele usarse de un modo técnico refiriéndose a un espacio-tiempo continuo en el (postulado) multiuniverso. En su acepción más general, un cosmos es un sistema arpor lo tanto, comparten la misma edad y composición química. Su rango de masas va desde unos pocos cientos de estrellas hasta grupos de un millón de masas solares. Su vida es una continua lucha entre la atracción gravitatoria que tiende a mantenerlo unido y la temperatura cinética (la energía cinética media de los miembros del cúmulo) que tiende a dispersarlo. Una gran fracción de los cúmulos estelares son disueltos durante su infancia (edad inferior a diez millones de años) y solo unos pocos sobreviven co- monioso, ordenado. Proviene del griego κοσμος que significa «orden, dispuesto de manera ordenada» y es la noción antagónica del caos. Hoy en día se usa como sinónimo del término universo.


dilluns, 14 de febrer del 2011

1. Escriu una carta d'amor a un ser estimat, ja sigui correspost o no correspost, familiar o de parella... Vint línees com a mínim. Com sempre, acompanya-la d'una imatge...

 



Espero que al leer estas lineas te encuentres en perfecto estado de salud, al igual que tu familia.
Primero que nada, esta carta es con el fin de comunicarte que no deseo perder contacto contigo, me dio mucho gusto escucharte, ya había pasado un buen rato desde la última llamada, no son pretextos, como dices, te aseguro soy sincera, tuve mucho trabajo en la escuela, prácticas, exámenes, resúmenes finales, etc.,
se me comprendes, no pienses que ya no me acordaba de ti, eso es imposible, tú eres del tipo de personas que una vez conocido, ya no se olvida, me preguntaba si todavía viajabas y ¿a donde?¿qué había pasado con la decisión que tomarías respecto a tu título?
ahora ya se que optaste por entrar a la universidad, me parece muy bien, te deseo toda la suerte del mundo, la mereces, aunque será un poco agotador por tu trabajo; pero en esta vida todo tiene un sacrificio, luego llega la recompensa, y la vas a obtener, trata de descansar y comer bien para poder rendir en ambas cosas.
Por cierto, ahora que vayas a la escuela, si te invitan a bailar o a salir debes decir NO! tienes trabajo, no puedes desvelarte, no te lo digo mal, tómalo comoun consejo, tú decides (No).
Pasando a otro tema, no se tú como te sientas con el nuevo horario en el trabajo; creo que está mejor, así disfrutas más tiempo con la familia, la cual tenías un poco abandonada, con decirte que Ricardito ya no sabía quien era su tío Luis.
Te comenté que a lo mejor vamos a México, ojalá si pudiera, sólo nos falta la respuesta del tío de mi amiga; cumpliría dos cosas, poder verte, claro, si no dispones de otra cosa y conocer esa gran ciudad, deseo de todo corazón realizar ese viaje.
Dicen que los planes nunca salen; pero no puedo dejar de imaginarme que existe una esperanza para verte de nuevo, platicar contigo, no se, me emociona mucho el saberlo, aunque sea tan solo un día.
Luis, ambos tenemos un camino que seguir, existe una gran distancia de por medio, los sentimientos cambian, lo se y lo entiendo, como decías en tu carta, cada uno tendrá diferente destino, no lo se;
pero nunca te reprocharía de ninguna forma si hubo un interés y ya no existe, no, tus razones tendrás para ello, eres un ser humano con un corazón enorme, estoy segura, cualquier mujer sería feliz a tu lado, claro que todo mundo tiene defectos;
pero son más tus virtudes que los opacan, te repito, me halagan tus palabras, cuando estabas en Culiacán, en tus cartas, y no creas que yo no siento lo mismo, eres muy fácil de querer;
mas no te ciegas de la situación, como escribiste, comprendes mis razones, pues son ciertas, en otras circunstancias nada me haría más feliz que estar cerca de ti;
pero por motivos que tú y yo sabemos, suena imposible, aún así me interesa mucho tu amistad, tener noticias tuyas, eres una persona valiosísima que no quisiera perder, hombres como tú ya no hay, ojalá me haya explicado, si no personalmente te lo decifro.
Bueno, hasta el momento es todo, te dejo, espero pronto tu carta, y por favor cuidate mucho, ahora que tienes coche nuevo, que te vaya muy bien en tus viajes, SUERTE en la universidad.
P.D.
Toma en cuenta mi consejo cuando vayas a la escuela
Te recuerda siempre:
Sofía

1. Fes una entrada lliure, recorda que ha d'anar acompanyada d'una imatge.

Ferrari FF

Barcelona parece estar poniéndose de moda para las sesiones de fotos de los coches deportivos recién presentados. Si hace unos meses McLaren paseaba el MP4-12C por las calles de la Ciudad Condal para retratarlo en ambiente urbano, ahora es Ferrari quien se lleva el nuevo FF allí.
Y es que esta misma semana se ha podido ver una unidad del nuevo Ferrari FF en color rojo rodando por el centro de Barcelona. Aunque la imágen no permita ver con claridad dónde está exactamente el nuevo modelo de tracción a las cuatro ruedas de la marca de Maranello, si que se aprecia en unos vídeos de baja calidad que pudo grabar quien lo “cazó”.
Un cordón policial que cerraba el puente de Calatrava por dónde circulaba el coche y un buen número de cámaras a un lado del puente indican que se trataba de una sesión de fotos o video que posiblemente podamos ver en el próximo catálogo o en las próximas fotos oficiales en marcha del coche, ya que por el momento solo lo hemos visto en estático y sobre la nieve.

2. Fes una descripció metereològica del dia que fa avui.

Avui plou molt i fa mal temps pareix que ploura tot el dia i aixo es una merda perque no se pot fer res.

dimecres, 9 de febrer del 2011

COPIA I PENJA AL TEU BLOG EL POEMA AMB UNA IMATGE ADEQUADA I DESPRÉS FES LES ACTIVITATS SEGÜENTS:

Conten que conten que hi havia

una vegada una princesa

que vivia en un estant

d’una vella biblioteca.

Sa casa era un conte de fades,

que quasi ningú no llegia,

estava entre un diccionari

i un llibre de poesia.

Solament alguns xiquets

n’acariciaven les pàgines

i visitaven de vegades

el seu palau de paraules.

Des de la torre més alta,

sospirava la princesa.

Llàgrimes de tinta negra

lletrejaven la seua tristesa.

És que ella estava avorrida

de viure la mateixa història

que de tant repetirse

es sabia de memòria:

una bruixa l’encisava

per envejar la seua bellesa

i el príncep la salvava

per a casar-se amb ella.

Conten que conten que un dia,

just a l’últim estant

algú trobà un altre llibre

que no havia vist abans.

En obrir-lo amb suavitat

de les seues fulles groguenques

va eixir un capità pirata

que estava en aquesta novel·la.

Aguaitada entre les pàgines

la princesa el mirava.

Ell dibuixà un somriure

tan sols per saludar-la.

I taral·lejà la cançó

que el mar li canta a la lluna

i li regalà un collar

fet d’algues i d’escuma.

Assegut sobre un rengló

el pirata, cada nit,

l’esperava en un cantó

del capítol catorze.

I la princesa muntava

una escala de síl·labes

per trobar-se el pirata

en l’última represa.

Així es quedaven tot plegats

fins que traspuntava el sol,

escoltant el murmuri tebi

del mar, en un caragol.

Conten que conten que al maig

els dos se n’anaren un dia

i deixaren en els seus llibres

moltes pàgines buides.

Els personatges del llibre

ofesos protestaven

“Les princeses dels contes

no se’n van amb els pirates”.

Però ells ja estaven lluny,

molt lluny, en alta mar

i escrivien una altra història

conjugant el verb estimar.

El pirata i la princesa

aferrada al seu braç d’acer

naveguen per set mar

en un vaixell de paper.
 

1. Resumeix aquest poema amb les teves pròpies paraules. 

 Una princesa esta sola a un llibre i un dia un nin va obrir el llibre i va trobar un pirata i una princesa i el pirata l'hi va esperar a la borera del capitol 14 i es varen trobar.

2. Qui és el protagonista? Què li passa? Com acaba?

 Una princesa i un pirata. Que es volen trobar. Que se troben en el capitol 14.

3. Explica el títol del poema. Creus que s'ha triat per alguna cosa en especial?

 Que hi ha amor en la biblioteca perque la princesa i el pirata del llibre se estimaven. Si per la relacio del pirata amb la princesa.

4. Opinió personal del poema. T'ha agradat? Per què? 

 El poema m'ha agradat nomes que era un poc llarguet.

 

dimarts, 8 de febrer del 2011

1. Llegeix aquest text que parla sobre la felicitat, fes-ne un resum al teu blog, l'acompanyes d'una imatge significativa i fas una conclusió amb el que penses sobre el que és per a tu la felicitat.

Resum. 
Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat.  Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran.   Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i això fa que en el món hi hagi persones     felices i persones infelices de per vida.   També  hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat.

La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços possibles, ens anirà bé:

Per jo la feliçitat és que me toqui s'ha loteria i viure sense trabellar, aixecarme cuant vulgui, fer el que vulgui, i moltes mes coses. Sinoa la vida no i ha la feliçitat perque estas tota s'ha vida ho estudiant o trabellant i aixi no pots disfrutar mai de sa vida, aixó és la felicitat per jo.


dilluns, 7 de febrer del 2011

SEGUIMENT DE LA FEINA "LA DONA A LA FINESTRA" DE DALÍ.

1. Una vegada has creat el personatge, el coneixes a la perfecció i te l'has fet teu. Una vegada has escrit la història de la seva vida i el que fa en el moment de guaitar per la finestra... Ara te toca escriure els seus pensaments mentre mira per la finestra, per exemple: -Quines ganes de veure'l arribar, estic trista perquè em sent sola, etc... 10 línies com a mínim i tot el primera persona del singular



Em sent trista perque en Tomeu m'ha deixat per la seva familia sense dir-me res i sense donarme cap explicació, jo que me pensava que m'estimava pero veig que no, i jo aqui esperant a que un dia torni a apareixer i torni amb jo. I jo aqui fent de beneita xerrant tota sola com si estigues loca o algo parescut.                        

Comenta i posa títol

 
UN MON SENSE LLIBERTAT
 
Llibertat condemnada.
Esclavitud camuflada.
Foscor sota el sol.
Llum apagada.
Son.
I dorms.
Tot sol.
Somnies.
Imagines
.
.
.
En un nou món,
En una nova via,
En allò que ens farà lliures,
Que fondrà les nostres cadenes,
Que tallarà els nostres lligams,
les nostres camises de força.
S’ho endurà l’escombra
del vent de ponent,
del vent de llevant,
del remolí dels sentits,
recargolats pels nostres dits.
I units pel cor serem.
Deixant enrere la guerra.
Deixant enrere el temps.
Deixant enrere l’espera.
Alçarem el vol sobre l’esfera
Neutralitzant la gravidesa
Jugant a ser titelles
Sense fils,
Sense fi.
Sent per fi lliures.
 
Xerra del mon diu que no som lliures com ho hauriem de ser. El poema m'ha agradat perque diu la veritat.

Resum

El protagonista es en Tomeu i na Tomeva. En Tomeu es un ricachon que esta aburrit de sa seva vida i coneix a nna Tomeva que era una drogadicta i la converteix en la seva amant. Un dia el e pilla la seva dona i se separen i a ell l'hi es igual fins que se queda en coma per les drogues i torna amb la dona.

dimecres, 2 de febrer del 2011

conte

1.A. Crea un personatge: 

Qui és aquesta dona? L'amant.
Què nom? Tomeva.
És casada, separada, vídua, soltera? Víuda.
Té fills? No
És una dona sana? No
És la senyora de la casa?Una criada? L'amant? Una amant.
Què fa? Descansa de la neteja? Espera l'estimat? Pensa? Espera l'estimat.
Quin caràcter creus que té? És feliç, està trista? Feliç.

1. B. Escriu una història amb la protagonista creada. A la història ha d'aparèixer el moment en què està a la finestra.  Mínim 25 línees.
L'ACTIVITAT CONTINUARÀ... 

Na Tomeva estava a la finestra esperant el seu amant com cada nit, el seu amant era un ricaxon que tenia una dona i dos fills.
Se varen coneixer a un puticlub ella era una puta i ell se va enamorar perque ella l'hi va ensenyar una nova vida que era de la de viure sa vida, drogar-se i fer loque volguesin i com que ell sempre havia fet tot be hi de petit mai sortia per estodiar  li va agrada lo que ella li aportava a sa seva vida.
En la seva primera nit com amants a ell li va pegar un groc perque no estava acostumat a ficar-se coca i beure tant. Pero envers de aturar a ell li va agradar la sensació i ho va seguir fent.
La dona d'en Tomeu va començar a notar un canvi en el seu marit el veia molt canvia,se despreocupava dels seus fills, fallava a la feina...
Fins que un dia va arribar a les tres i quart sense la camia, amb la corbata pel cap i un tanga de leopardo damunt el cap. La dona es va emprenyar molt i va agafar els seus dos fills i sen varen anar a casa de la seva mare. A ell no li va sebre greu perque estava ficat fins a les celles.
En Tomeu va seguir la seva nova vida sense pensar amb els seus fills i la seva dona fins que un dia se va ficar masa cosa al cos i va ser hospitalitzat per sobredosis.
Mentre estava en coma nomes l'hi venien imatges de la seva dona i dels seus fills i se va prometre que si un dia sortia tornaria a ser el de abans.
Tres mesos i mig despres va despertar del coma i sen va anar a cercar a la seva familia a casa de la padrina la dona l'hi va perdonar i varen tornar a ser la mateixa familia unida de antes.
Encuant a na Tomeva va tornar al puticlub i seguia igual.


dimarts, 1 de febrer del 2011

Quin fred fa! Com diu la poesia: Hoy hace mucho frio

Hoy hace mucho frío 
(Henry Parland)
Hoy hace mucho frío.
El aliento de los anuncios de los cines
pincha como agujas de hielo.
Las sombras de los cables eléctricos
quieren cortarme el cuello.
El aire se ha encogido tiritando
detrás de la esquina más próxima.