dilluns, 13 de desembre de 2010

Pau, torna

Els carrers resten sols i quiets.
Arreu es disparen crits i trets.
El silenci és la pausa de la por.
A cada banda, bàndols amb retrets.
I tu, Pau, te n’has anat.
Has fugit de la teva terra,
sense res més que una maleta,
que pesa sobre la teva esquena.
És plena de bons i mals records.
És plena de la imatge de l’horror.
És ben buida de solucions.
L’esperança s’ha fos.
I mentre, la guerra ho destrueix tot.
Enrere quedaren els teus pares,
ara ja morts.
Enrere quedà una civilització,
extingida per unes feres salvatges,
que, per tenir el poder, maten.
I és el caos del sense sentit.
El no parar de destruir.
Una victòria cercada.
Una derrota anticipada.
No hi ha cap guerra guanyada.
Massa és la pèrdua en vides humanes.
Torna, Pau, a casa.
Torna i la guerra serà acabada.

Arbre de nadal

Les llums màgiques de colors vénen i se’n van.
I la por a patir l’obscuritat et deixa glaçat.
No pots fer més que somniar.
Desitjar ens fa avançar.
No ens aturem.
Allà hi seré.
Atenta
a
tu.
Ets la meva estrella.
 
 
 Xerra d'un arbre de nadal.

dilluns, 29 de novembre de 2010

El clamor




Alguna vez, andando por la vida,
por piedad, por amor,
como se da una fuente, sin reservas,
yo di mi corazón.


Y dije al que pasaba, sin malicia,
y quizá con fervor:
-Obedezco a la ley que nos gobierna:
He dado el corazón.


Y tan pronto lo dije, como un eco
ya se corrió la voz:
-Ved la mala mujer esa que pasa:
Ha dado el corazón.


De boca en boca, sobre los tejados,
rodaba este clamor:
-¡Echadle piedras, eh, sobre la cara;
ha dado el corazón!


Ya está sangrando, sí, la cara mía,
pero no de rubor,
que me vuelvo a los hombres y repito:
¡He dado el corazón!



La il·lustració és de L. Filipe dos Santos. 

1. Número de estrofas, versos y tipo de rima.
Tiene 5 estrofas, 20 versos i rima consonante.
2. Explica el contenido del poema, estrofa por estrofa.
1 entrego su corazon a alguien. 2 decia que obedecia a la ley. 3 gritava mirar la mala mujer que pasa era la mujer que le entrego el corazon. 4 grita que tiren piedras i an dado a su corazon. 5 su cara esta sangrando y que le han dado al corazon.
3. Resume el contenido del poema en una sola palabra. 
 Amor.
4. ¿A qué se deber referir con la expresión "He dado mi corazón?Explica por qué se repite tanto a lo largo del poema. 
Que a entregado su corazon por alguien que no le quiere.

dijous, 25 de novembre de 2010

Exercicis

6. Explica què significa per a tu l'amistat, si consideres que tens bons amics i si tu et consideres un bon amic i per què. Quines qualitats ha de reunir la persona considerada amiga per a tu? Afegeix imatges que simbolitzin el que és l'amistat per a tu.

L'amistad ha de esser una relación afectiva entre dues o mes persones. Aixi com pasa el temps en trobaras d'altres. La verdadera amistad dura tota la vida.


 

Exercicis

5. Cerca informació sobre El Romanticismo español, la penges al teu blog i afegeix un parell d'imatges que l'identifiquin. No ha de ser una aferrar-copiar.








El Romanticismo es un movimiento revolucionario en todos los ámbitos vitales que, en las artes, rompe con los esquemas establecidos en el Neoclasicismo, defendiendo la fantasía, la imaginación y las fuerzas irracionales del espíritu. El Neoclasicismo aún perdura en algunos autores, pero muchos, que se iniciaron en la postura neoclasicista, se convirtieron ávidamente al Romanticismo, como el Duque de Rivas o José de Espronceda. Otros, sin embargo, fueron desde sus inicios románticos convencidos.

 

Exercicis

4. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.


Jo hauria de cambiar-ho quasi tot per primera hauria de arribar d'hora a la classe, tenir tots els deures fets, portarme un poc millor i estudiar per els examens i ja estaria.

 

Exercicis

 3. Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis. 

Cucorba és un grup mallorquí dedicat a l'animació infantil fundat a Muro el 1977. L'integren Francesc Aguiló Serra, Jeroni Cerdó Cladera, Gabriel Gamundí Ramis i, des del disc Mamballetetes, Gemma Palà.Actuen vestits de pallassos i el seu repertori es basa en cançons populars d'arreu dels Països Catalans i amb temes de creació pròpi. 



Feina

1. Comenta el vuitè poema del projecte "Sota el mateix estel" de la manera que has après aquest any.
 El poema xerra sobre les drogues esta bé perque es un tema interesant. I m'ha agradat perque ho explica molt be i es bon de entendre.




2. Prepara una enquesta sobre la pena de mort. Pensa en les preguntes interessants que podries fer. L'enquesta ha de tenir un mínim de 10 preguntes.



1-Creus que hauria de existir la pena de mort?
2-Creus que huria de posar pena de mort a espanya? 
3-Utilitzen els goberns la pena de mort per suprimir la vioéncia? 
4-No pensen que hi ha  vegades en que l'estat no te mes remei que cobrar-se una vida? 
5-No es necessari ejecutar a  presos per evitar que tornin a cometre els mateixos errors? 
6-No creus que mereix morir cualcú que ha comes un horrible delicte o que mata a una altre persona?
7-És necessaria la pena de mort per possar fi als actes de terrorisme i de violència   política?
8-No és mes cruel tancar a algú durant llarg temps o de per vida d'executar?
9-Què diuen les lleis internacionals sobre l'ús de la pena de mort? 
10-Què farieu vosaltres amb la pena de mort la deixarieu o la llevarieu?

 

dimecres, 24 de novembre de 2010

Posa títol

QUANT ET QUEDES SOL



“Ja no sóc cap nen.
Ni tampoc cap home.
Sóc a mig camí i sí,
ara ja vull decidir.
I l’edat no em deixa.
Els pares em prevenen,
per a no cometre errors,
em salvaguarden del mal
em demanen que els faci cas.
I és que jo em sento tan incomprès…
La soledat a casa, a cada pas, s’estén.
Només els amics són al carrer amb mi.
Només ells em fan riure, em fan feliç”
Tot això sentia d’adolescent.
Ara és quan entenc els pare.
Ara entenc els seus consells.
Vaig caure dins el parany.
Volia oblidar els problemes.
Però tot era un engany,
els problemes romangueren
I d’altres inevitablement vingueren.
Vaig caure a les drogues.
I m’ho passava de conya.
Fins que vaig acabar atrapat,
sense saber com havia de parar,
dins aquell profund i obscur forat.
Els amics fugiren del meu costat.
No hi eren, ni a esquerra ni a dreta.
Només vaig veure els pares
que em miraven amb tristesa.
El seu suport fou el meu tronc
que em feu sortir d’aquell sot,
Tot fou un etern malson…
Els somnis s’havien fos.
Sento molt haver-los fet patir.
Sé que no són perfectes, ni jo,
però l’amor que em tenen és infinit.
Gràcies a ells encara sóc viu, aquí.
No deixis que un sol moment
et destrossi la teva joventut.
Sigues tu mateix, sense res més.
No et calen substàncies químiques,
que malmetin el teu cervell, tan bell,
No més miratges, tampoc al·lucinacions.
És un joc defectuós amb el que pots acabar mort
o, amb una mica de sort, ben foll, ben boig.
Ara tot és a les teves mans.
Pensà en el teu demà.

 1r Diu que els pares li diuen que no cometi errors i que no em faci mal. 2n Diu que s'enrecorda de cuant era adolescent i que hara compren als seus pares. 3r Diu que se dorgava per perdre el problemes pero que encara li varen donar més. 4t Se va sentir atrapat i sense amics als costats. 5t Diu que se sent trist i esta decepcionat. 6t Diu que es un joc defectuos i que has de pensar amb el teu demà.

dilluns, 22 de novembre de 2010

TREBALL D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA PENA DE MORT



1. Cerca informació sobre La pena de mort a internet i fes una explicíó del que has trobat. NO HA DE SER UNA COPIAR-AFERRAR.

La pena de muerte, pena capital o ejecución consiste en provocar la muerte de un condenado por parte del Estado, como castigo por un delito establecido en la legislación; los delitos a los cuales se aplica esta sanción penal suelen denominarse «crímenes» o «delitos capitales».
  
2. Explica la teva opinió personal sobre la mateixa. La teva explicació ha d'anar acompanyada d'una bona argumentació que justifiqui la teva resposta.

Jo el que faria seria que si tu has matat te mataria, si has violat te tearia el rabec etc. Perque la justicia ara mateix es una merda "amb perdo de l'expressió" perque hi ha gent que ha matat i per portar-se bé a la presó en dos anys o menys esta defora en canvi cualcu que ha robat perque no tenia per menjar estarà de cinc a deu anys com a mínim.
 3. Llegeix aquest text que parla sobre la pena de mort i el resumeixes. Comenta'l paràgraf per paràgraf i n'escrius la teva opinió personal:

El primer paràgraf diu que com pot ser que hi hagui pena de mort a alguns païssos.
El segon te posa un exemple d'un home que han executat a la xina per tràfic de drogues.
El tercer diu que ho haurien de explicar a l'escola.
El quart diu que a les persones que han fet qualca cosa ilegal han de tenir un castig pero no el de pena de mort.
Diu que hi ha 69 paissos que encara tenen la pena de mort i diu que és una xifra molt elevada.

La meva opinió és que haurien de ferlis lo que ells han fet i punt aixi aprendrien i hauria menys morts.

1. Contesta las siguientes preguntas sobre el poema:





Conclusiones

(Luis Caissés Sánchez)

La Poesía

no sólo está en el crepúsculo,

la rosa,

el mar,

la lluvia,

la pobrecita página en blanco.

Está también en ti, amor,

aún cuando lo ignores,

dudes de lo que digo,

estés contra ella,

la niegues.

A. ¿Dónde está la poesía?
Por todo.
B. ¿Dónde la podemos encontrar? 
En todos lados.
C. ¿Se tiene que remover mucho por el mundo para descubrirla? 
No perque esta por todo.
D. ¿Todo el mundo la puede descubrir?  
Si la buscan si.
E. ¿Qué te llama la atenció de la forma de este poema? Recuerda que siempre tienes que justificar tus respuestas.
Me llama la atención todo porque todo es interesante.

diumenge, 21 de novembre de 2010

1. Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.

POR





Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Que tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...

1.Xerra de la por, de que una persona ho esta passant malament per una altre que la va deixar i ara vol tornar amb ella pero no esta preparada i per això es que te por . I la diferència que hi ha es que els poemes rimen i els textos no i que els textos son mes llargs i complexos.

dimecres, 17 de novembre de 2010

1. Cerca deu imatges espectaculars, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.

És un mate.


L'he posat perque me pareix espectacular.








Se fica el dit dins l'ull.

És increible.






És una vaca loca.


Me fa riure.








És un caball que riu.


M'ha fet graci.
















És un beneit.


Ho he posat perque me pareix una tonteria.

1. Cerca deu imatges espectaculars, les penges i les descrius. Explica també per què t'agraden tant.

És un ca amb una cara al cul.
La he possada perque em fa graci.







Això és un pont amb una cara.

M'agrada perque entres per s'ha boca.







És una cabra pengant de un fil elèctric.

Hem fa pensar com ha arribat allà.





Això és un corredor de delfins.

M'ha fet graci.








És un ca fibrat.


M'ha fet graci perque pareix un amic meu.

dimarts, 16 de novembre de 2010

3. Ves a la pàgina següent sobre les frases fetes del cos humà i intenta crear una història on n'apareguin deu. Les frases fetes que trobaràs duen el significat al costat.

Anar-se'n de la boca. Parlar indegudament
Donar el braç a tòrcer Deixar-se convèncer
Anar de boca en boca.Divulgar-se
Allargar els braços.Abraçar
Tenir un budell buit.Tenir gana
Anar a estiracabells.Disputar per obtenir una cosa
Carregar-se les cames al coll.Anar caminant
Anar calent de cap.Estar embriac
Caure la cara.Avergonyir-se
Arrossegar els collons per terra.Estar molt cansat

2. Fes una entrada lliure sobre un tema que t'interessi especialment.

Leo Messi
De vez en cuando las estrellas se complotan para traer a la tierra un poco de su magia.
Eso paso por ultima vez el 24 de junio del año 1987, cuando en la ciudad argentina de Rosario en la provincia de Santa Fe, nació Lionel Messi.  
Su encuentro con el balón fue precoz, empezó a los 5 años a practicar baby-futbol en el club barrial de su localidad natal Grandoli.



En ese club su padre hacia las veces de entrenador. Por su buen juego y sus habilidades con el esférico, empezó la practica de fútbol a la edad de 7 años (año 1995) en las categorías inferiores del club Newells Old Boys tambien de la cuidad de Rosario. Desde ese momento se podía fácilmente observar que Lionel Messi era dueño de las características propias de jugador estrella pero sin embargo en el momento de ingresar en las divisiones inferiores del Club Atletico River Plate (año 1998), mediante el control medico de rutina, se diagnostico un retraso en el crecimiento (desarrollo de la estructura ósea) a causa de un déficit en la producción de la hormona del crecimiento. Existía en ese entonces un tratamiento disponible pero la familia de Leo Messi no podía afrontar el gasto, el costo aproximado era de $ 1.000 dólares mensuales, ya que su padre era un simple trabajador de la industria metalúrgica y solamente recibía una escasa ayuda de su Obra Social y de la Fundación Acindar.

Lionel Messi en España

messi lionel leonel
foto leonel messi
Los tiempos políticos y económicos de la Republica Argentina no eran los mas favorables para la clase trabajadora, entonces el padre de Lionel Messi decide ponerse en contacto con unos familiares suyos en la localidad de Lérida, próxima a Barcelona. Desde Europa le ofrecen una posibilidad laboral firme y prácticamente sin dudarlo, la Familia Messi se traslada a España. La familia estaba integrada por Jorge Messi (padre del jugador), Celia (madre), y los hermanos (Lionel, Marisol, Matias y Rodrigo). Por ese entonces, era común escuchar a la familia llamándolo el "pulguita" a Lionel. Al poco tiempo de llegar a Lérida, Leo Messi fue llevado para realizar una prueba de futbol en el Barcelona FC, en septiembre del año 2000 y con tan solo 13 años de edad. Durante esta prueba deslumbra al ex DT de las divisiones inferiores Carlos Rexach gracias a su técnica y su visión goleadora (convirtió 5 goles durante esa practica). El DT no dudo ni un instante y firmo su primer contrato en forma simbolica en una servilleta. Luego eso se formalizo y el Barcelona FC. decide hacerse en su totalidad del tratamiento medico necesario (la altura de Lionel Messi antes del tratamiento era 1.40 metros ).

messi lionel barça
ronaldinho, leo messi y eto´o

La historia deportiva de Lionel Messi

Sin lugar a dudas, el Barça recibio con creces las esperanzas puestas en el jugador. Entre las inferiores y el equipo del Barcelona B, Lionel Messi convirtió mas de un gol por partido (37 goles en 30 encuentros). Pasó rápidamente por todas las divisiones inferiores del Barcelona hasta su debut en primera división el día 16 de octubre del 2004 en un encuentro contra el Espanyol. Ese partido finalizo con un tanteador a favor del Barça por 1 a 0. Lionel Messi genero una nueva marca en el club siendo el jugador mas joven en convertir un gol a la edad de 17 años, 10 meses y 7 dias (hecho ocurrido el 1º de mayo del año 2005 en el Camp Nou del Barça durante un partido de la Liga frente al Albacete).
Ese mismo año mejora el contrato inicial con el FC Barcelona prorrogando el contrato hasta el año 2014 e incluyendo una cláusula de rescisión por 140 millones de euros. Actualmente es una de las tres estrellas del club catalán junto a brasilero Ronaldinho y el camerunés Eto´o. A la edad de 18 años y con una altura de 1.69 metros gracias al tratamiento realizado ya ha recibido varios premios y su futuro no tiene limites, o tal vez, su único limite sean las estrellas.


A mi messi me gusta por su juego individual y tambien por a pesar de que sea bueno regateando no es nada xupon y sabe jugar en equipo y tambien que es el mejor del mundo pero el sigue trabajando igual y sigue siendo una persona normal no se le ha subido a la cabeza para nada.

dilluns, 15 de novembre de 2010

Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:


¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte. 



1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.
 El poema tiene 3 estrofas y 6 versos y la rima és consonante.
2. Explica lo que nos cuenta.
 Cuenta que el mundo no es de rosas y que no es lo que todo el mundo sueña alguna vez.
3. Resume el contenido en una palabra.
 El mundo soñado no existe.
4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?
 Para mi no es ni positivo ni negativo es realista porque dice la verdad de la vida.
5. ¿Qué tema filosófico trata? 
 La vida.
6. Busca información sobre su autor.
Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia, més conegut com Mario Benedetti, (Paso de los Toros, Uruguai, 14 de setembre de 1920 - Montevideo, 17 de maig de 2009) va ser un poeta, assagista i escriptor uruguaià pertanyent a la Generació del 45, i una de les personalitats més destacades de la literatura en llengua castellana de l'última meitat del segle XX.
La seva prolífica producció literària va incloure més de 80 llibres, molts dels quals van ser traduïts a 20 idiomes.
7. Opinión personal.
 El poema esta muy bien porque habla de la vida y nos avisa de como es en realidad.

1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:

Esperant el moment…
És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
El moment ja és aquí i …
Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Gaudint del moment…
La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
Després del moment…
Pau.
1.1. Posa títol.
El moment.
1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.
Te 19 versos, 3 estrofes i rima assonant.
1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.
1i2esperant el moment tremola l'ànima. 3i4ja no te as a la màniga ha arribat el moment. 5i6despres de ses bessades es el moment i en te ganes 7i8i també te por 9i10 veu ceges les estrelles i encen el seu desitg. 11i12que el petons recorren la seva esquena i l'apasionen d'atracció. 13i14 gaudeix el momen la suor dels cossos es mesclen 15i16 el compas d'un moviment uneix el seu foc 17i18 emprenent els grans vols i despres la pau.
1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut
El poema esta be perque explica as d'esperar el moment i de que tot arribara.

diumenge, 14 de novembre de 2010

1. Comenta el següent poema. Què significa per a tu?:

El reflejo de la letra
(Ana Kupfer)Frente a frente se halló el poeta
reflejado en su pergamino. 
Anunció su vacío,
encontró pura nostalgia.
Gritó, pero nadie lo escuchó.
El escritor se encerró en su poema,

llegó a su memoria todo lo que le faltaba
y miró hacia atrás,
derramando versos
en una gaviota.
La il·lustració és de Katsiaryna Sumarava. 


1. Que el poeta esta reflejado en lo que escribe y se buelca con el.

1. Comenta el següent poema. Què significa per a tu?:

  
No está mal


(Gloria Fuertes)


El perro entiende.

El cocodrilo llora.

La hiena ríe.

El loro habla.

El hombre entiende,

llora,

ríe,

habla

y además puede leer.

De todos los animales de la tierra

sólo el hombre puede leer

para dejar de ser animal.

¡No está mal!

 3. A/ Comenta el poema i explica la importància que té distingir-nos dels animals en certes coses. 
El poema explica que si podemos leer porque no lo hacemos. Está bien dirigirnos a los animales porque nos hacen recordar que podemos hacer muchas cosas que ellos no pueden.

B/Cerca informació sobre l'autora Gloria Fuertes, vida i obra (temàtica). 
 Gloria Fuertes (Madrid, 1917 - 1998) va ser una escriptora espanyola, que destacà sobretot en el camp de la poesia. Els seus poemes barregen un humor proper al surrealisme amb rimes senzilles i reconeixibles, que l'apropen al públic infantil. Va col·laborar en programes televisius també dedicats a la infància, com Un globo, dos globos, tres globos i durant un temps va ser professora convidada a la universitat estatunidenca de Bucknell, impartint classes de literatura espanyola.


1. Feina sobre el poema:


Vientos de otoño (José Hierro)

Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos.

1.1. Comenta'l cada quatre versos. 
Habla de que el viento se lleva las hojas de los arboles i que el bosque se quema.
Que el otoño deja el campo amarillento.
Que se oye el viento a lo lejos i se acuerda de los cautivos
Somos alegres porque estamos vivos.
1.2. Relaciona el poema amb el moment actual.
Ahora estamos en otoño y está pasando exactamente lo que dice el poema.
1.3. Sintetitza en una frase el poema.
Que hay que ser alegre, pase lo que pase.
1.4. Té molts de punts i comes? Això creus que li dóna o li lleva moviment?
Sí, que tiene muchos puntos y comas y esto le da movimiento al poema.

dijous, 11 de novembre de 2010

3. Escriu quin és el teu plat de menjar preferit, el per què i com es fa.

SOLOMILLO A LA PIMIENTA

Esta receta de solomillo a la pimienta es un plato ideal para toda ocasión festiva, ya sea como cena o almuerzo. El secreto de su sabor está en la combinación de 3 tipos de pimienta, la verde, la blanca y la negra.
Espero que lo disfrutéis!

Ingredientes para 4 personas
4 solomillos de ternera
1/2 vaso de caldo
2 cucharadas de pimienta verde en grano
1 cucharada de pimienta blanca en grano
1 cucharada de pimienta negra en grano
6 cucharadas de nata líquida
1 vasito de cognac
1 cucharada deaceitede oliva
sal gruesa
Preparación
Machaca los granos de pimienta blanca y negra. Añade sobre cada solomillo y termina con sal gruesa.
En una sartén conaceitede oliva caliente,cocinalos solomillos por 3 a 7 minutos, hasta dorarlos y luego loscocinaen horno moderado por 10 minutos más. Resérvalos.
En la misma sartén, vierte el caldo y el cognac y reduce al fuego. Añade la nata y los granos de pimienta verde. Deja reducir la salsa a la mitad. Coloca los solomillos en la sartén para que cojan el sabor de la salsa.
Sirve caliente en la mesa.

Este plato me gusta mucho porque en salsa es más jugosa. Siempre lo como cuando voy a un restaurante y me da buen rollo.

2. Cerca informacíó sobre el feudalisme i associa-la amb el que hem estudiat a classe de ciències socials.

El feudalisme (segles IX-XV) és el sistema polític, econòmic i social propi de l'Edat mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió

1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:

Un error que estic pagant car
El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.
Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.
Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.
Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.
1.1. Posa títol. 
1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.
Té 30 versos, 7 estrofes i una rima assonant.
1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.
1i2: Que el record no li deixa viure. 3i4: Que paga un error i una vida se n'ha anat. 5i6: Que ha estat culpa seva. 7i8: Que s'ha d'anar alerta perque per alguns és massa tard. 9i10: Encara escolta els seus crits. 11i 12: Pensa amb la seva mirada. 13i 14: Després d' un batec va morir. 15 i 16: Ja no sé pot fer res més. 17 i 18: Que ara és ell el qui està desesperat. 19 i 20: Que no té la consciència tranquil·la. 21 i 22: No caminen. 23 i 24: No poden ni una moto. 25 i 26: Se va botar un stop i no va veure el cotxe. 27 i 28: Ha destrossat les dues vides. 29 i 30: Que ella descansa i la seva vida haura de esser seva.
1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.
Parla d' un accident que ha mort una persona i una altra s'ha quedat sense cames.

dilluns, 8 de novembre de 2010

3. Descriu la biblioteca.

La biblioteca és gran, plena de fotos per les parets. També hi ha aire acondicionat, una pissara i moltes taules. Hi ha vuit ordinadors i un d'ells no funciona, però mes o manco està bé, tenen connexió a internet i es converteix en una finestra oberta al món. Té u ns grans finestrals amb vistes a l'institut i al camp, aiòxò fa que tengui molta llum i sigui molt alegre.També hi ha pel·lícules, revistes i còmics i això la fa més amena.

2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.

1- No m'agraden les castanyes.
2- Que no m'agraden ni torades ni sense torrar.
3-6 personas:
Ingredientes: 1 pavo de alrededor de 2 kg, 1 bote de Castañas en conserva, 200 gr de ciruelas secas sin hueso, 2 manzanas, 200 gr de salchichas frescas, 200 ml de Vino blanco seco (xerez), 100 gr de Bacon en lonchas, 50 gr de Mantequilla, aceite, sal y pimienta.
Preparación: Se funde la mantequilla en una sartén y se echan las castañas y ciruelas bien picadas, las manzanas peladas y troceadas y las salchichas desmenuzadas; se salpimientan al gusto y se sofríen durante unos minutos.
Se rellena el pavo con el compuesto anterior; se cierra la abertura con hilo de cocina, se salpimienta y se coloca en una fuente de barro ligeramente engrasada; se dora por todos los lados a fuego vivo.
Se cubre el pavo con las lonchas de bacon, se baña con el vino blanco y se mete en el hono (2 horas-225ºC). No olvide regar de vez en cuando con el jugo y añadir líquido siempre que lo necesite.
Poco antes de terminar; se retira el bacon y se deja el pavo hasta que se dore.
Se saca, se coloca en una fuente de servir, se riega con el jugo y se sirve caliente. 

1. Explica el poema sobre les castanyes que tens a l'entrada anterior.

Es una canco que xerra de ses castanyes.

Castanyada 
-cançó per anar a collir castanyes-
(Lola Casas)

Anem al bosc
Qui vol venir?
Sortirem
de bon matí!

Collirem
moltes castanyes
de jaqueta punxeguda.
Compte!

No siguem descuidats
O els dits
ens deixaran
Macats!

Tornem del bosc.
Venim corrents.
Els cistells
ja són ben plens.
Ja som a casa.
Estem contents!

3. Fes un resum del text sobre la motivació escolar, el comentes i n'exposes la teva opinió

Qui no recorda amb temor haver de sortir a la pissarra durant les classes de matemàtiques.Un professor que explicava i omplia la pissarra de nombres, lletres i operacions en pocs minuts.Des que un infant s'aixeca cada matí fins que se'n va a dormir, el seu cap està farcit de nombres, hipòtesis, preses de decisions, càlculs, etc.És indubtable que es pot utilitzar una metodologia lúdica per a les matemàtiques sense perdre ni un gram de rigor científic.

2. Explica en deu línies quin és el dia de la setmana que més t'agrada i per què.

El dissabte es el meu dia preferit perque no hi ha escola i me puc aixecar a la hora que jo vulgui. El demati dorm fins a l'hora de dinar din i despues men vaig a fer una volta pes mon torn a ca meva sop i men torn a anar normalment a sa colonia a sa portassa d'en popo a beure i aquestes coses fins a la una despres m'hon anam a fer futbolins fins que mos cansam i men vaig a ca meva a dormir.

dijous, 4 de novembre de 2010

L'hivern

L'hivern

Ja ha arribat l'hivern,

i bufandes i botes ens posarem.

Agafarem els trineus

i per la neu es tirarem.

Quin fred a l'hivern!!!

Xocolata calenta i torrons

menjarem,

perque de festa ens anirem

i molts regals rebrem!!!

Parla de l'hivern de que fa fred de que ens animarem i m'ha agradat perque te raó.

Tardor

Tardor

Ja ha arribat la tardor

amb el vent que bufa fresquet.

Agafarem bolets i castanyes

i els menjarem ben torrades.

Els arbres nus, sense fulles.

Veurem anar-se'n les oronetes.

Celebrem Halloween a l'escola

amb bruixes, carabasses i

demonis.

Xerra de la tardor de que sa cauen les fulles i eso.

L'estiu

L'estiu

Visca l'estiu calorós,

amb platja, poal i banyador.

Gelats mengem

baix un sol abrasador.

Sandia, melons i bresquilles,

tomaques, encisams i bledes

naixen a l'horta i el campet

del meu iaio Vicentet.

Va de l'estiu que fa calor i em d'anar a la platja, mengar gelats i esta be el poema.

La primavera

La primavera


És primavera!!!



naixen molt pardalets i

plens de flors els arbres estan.

Esperem l'Arc de Sant Martí

després de les pluges noves,

És primavera!!!

Arriba la felicitat i la llum,

l'alegria i el nostre sol.

Parla de la primavera que dona alegria i esta molt be.

dimecres, 3 de novembre de 2010

El gat enfitat i el remei poètic

El gato sin botas
de puro goloso
amaneció enfermo
de un mal doloroso.
La gata afligida
no duda el motivo
de alguna comida
o de un salto furtivo.
El gato asustado
confiesa su culpa
devoró confiado
cinco ratas juntas.
Melindrosa
es la melindrosa
de tal condición
que le dio un insulto
al ver un ratón.
Al estar cosiendo
en el pasadizo
con el aire el hilo
le dio un romadizo.
Al tomar un libro
se le cayó una hoja
le pegó en el pie
y la dejó coja.
Ella está en la cama
muy de gravedad
por haberse puesto
un botín helado.
Ella sigue enferma
de muchos días
por haberse puesto
la sortija fría.

1. És un poema interessant i ben fet. Xerra d' un moix.
1.1 Té 1 estrofa i 33 versos i la rima és consonant i assonant.
2.Fer que el cor parli per tu.
3.Un gato viaja de vacaciones a un gran castillo. Recorre todas las salas y corredores, excepto uno al que no se acerca por miedo a la oscuridad. Justo en esa zona del castillo habita un miedoso fantasma multicolor que no se atreve a salir de allí por miedo a la claridad. Ambos intentan superar sus miedos muchas veces sin éxito, hasta que un día el gato se arma de valor, y empieza a atravesar el corredor oscuro, mientras se ayuda imaginando que todos sus amigos le han preparado una fiesta sorpresa. Así llega junto al fantasma, que al verle se alegra mucho de conocer a alguien y está muy simpático, así que hacen muy amigos. Y se hacen tan amigos, que el gato ayuda al fantasma a vencer su miedo a la claridad.


dimarts, 2 de novembre de 2010

4. Cerca per internet un poema que t'agradi, pot estar en la llengua que vulguis, el penges al teu blog, li afegeixes una imatge i el comentes de la manera més completa possible. Demostra el que estàs aprenent...

No dejes morir tus llamas;
Caldea mi sordo corazón,
¡Voluptuosidad, cruel tormento!
Diva! supplicem exaudî!

El poema te quatre versos i m'ha agradat molt.

3. Explica la festa de Tots Sants.

És una festa dedicada al record dels avantpassats que se celebra el dia 1 de novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. Als Països Catalans, Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició, és un dia festiu.

2. Explica el que has fet aquests tres dies de festa. Has participat de la celebració del Halloween? Creus que està bé que se celebri aquesta festa americana aquí? Per què? En què consisteix? Saps què és la castanyada? Si no ho saps, cerca informació a internet i la penges al teu blog.

1. El dissabte vaig anar a Palma tot el dia a casa d'uns amics i el diumenge vaig anar a Sa Colònia.
 
2. No.

3. Sí que està bé

4. La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. Com el halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.

1. Feina sobre el poema del nostre projecte Sota el mateix estel:

1.1. Comenta el poema en general.
 El poema de la maduresa i el que ens espera.
1.2. Comenta el poema vers per ver, el que diu.
 1. És el que tu voldràs. 2. És el teu risc. 3. Només estas tu. 4. Tu decideixes tot. 5. Et diran coses. 6. Et donaran consells. 7. També et donaran ordres. 8. Al final. 9. Tu diràs el que vols. 10. Fent o no cas. 11. El camí comença. 12. La maduresa està aprop. 13. Ja tenim problemes. 14. Mentre el món segueix. 15. No et donis per vençut. 16. No te desesperis. 17. El camí és dur. 18. I dolorós. 19. Però tendràs esperiències. 20. I al final tot serà saviesa. 21. Per a una bona vida. 22. Mort eterna.
1.3. Resumeix el poema amb una sola paraula.
 Maduresa.
                              
1.4. Hi ha alguna personificació? Quina?
         Els problemes es freguen les mans
1.5. Qui n'és el protagonista?
 Tu mateix.
1.6. Després de tot això ja estàs preparat/-da per posar-li un títol.
 La maduresa s'apropa.

Una cursa amb tu mateix

És la teva aposta.
El risc corre del teu compte.
És una cursa amb tu mateix.
Només ets tu qui decideix.
Et diran moltes coses.
Et donaran consells a voltes.
D’altres potser seran ordres.
Però al final…
Només tu decidiràs,
havent fet o no cas.
El teu camí en solitari comença.
La maduresa t’espera.
Es freguen les mans els problemes.
Mentre gira i gira la gran esfera.
I no defalleixis.
I no desesperis.
El camí és rocós
i molt dolorós.
Però per cada pedra, una experiència
I al final del trajecte, tot serà saviesa,
per una vida plena
Per a una mort eterna.

dijous, 28 d’octubre de 2010

Vent

(Miquel Bota Totxo)

Jo sé d'un gegant
que, bufa bufant,
els arbres esbranca;
i amb son cru xiulet
esclata en calfred
el blat de la tanca.

I al senzilló ocell
quan fa el vol més bell
el ploma a bufades...
A l'ametlerar
gisca en esfullar
flors que són besades.






Aquest poema ens xerra del fred, de la calor i del vent.
Primavera, estiu i hivern.

LA POESIA

1. Na Miriam ens parla de que al principi de curs no l'hi agradava llegir, ni escriure.. Va començar a fer el blog i poc a poc li va anar agradant cada vegada més, encara que li costi. 

2. Llegir i escriure.

3. La veritat és que te tota la raó, perquè a jo tampoc m'agrada llegir ni escriure, ni fer poemes, i a poc a poc, vaig agafant-li el truc..

dimarts, 26 d’octubre de 2010

El tabac: Droga acceptada socialment?

1. Per què creus que el tabac és una droga acceptada legalment? Per guanyar doblers.
2. Creus que si els teus pares fumen són un bon exemple per a tu? Et pot perjudicar?
És igual, si vols fumar fumes i si no, no. No et pot perjudicar. 
3. Els fumadors passius poden estar afectats pel tabac? Sí.
4. Escriu els efectes secundaris del tabac. Càncer de gola, entre altres.

 Adiós, amada mía

pienso en ti de noche i de dia

quisiera ser pensamiento 

para estar cerca de ti

para ver si me quieres como yo a ti.

Tot comença amb un problema.





No era pas culpa seva.
Tot començà amb un problema.
Coses que passen a la vida:
Una mort, una frustració, una pèrdua.
I un dia, va escoltar:
-T’has engreixat, noia!
I fou quan començà una dieta.
I amb ella un munt de cabòries.
El mirall li mostrava una imatge horrible.
La bàscula li anunciava una realitat trista.
Una veu li deia què havia de fer:
Perdre pes era la seva fita.
Fer esport
cremar calories,
menjar molt poc.
Sentència de mort!!!
Adolescència truncada.
Una baixada de pes sense frens.
Un suïcidi agonitzant, lent.
Un no poder fer-hi res.
La seva mirada s’apagava dia a dia.
El seu caminar era fràgil i dèbil.
La seva essència es perdia.
La seva llum s’extingia.
Un cos amb només pell i ossos.
Un esquelet en vida que s’arrossega.
Una malaltia que esmicola a trossos
-una vida-
I la sentencia a una desaparició lenta.
Un forat que l’empresona.
Uns barrots que la separen
dels què l’estimen.
Pateix per ells,
però no sap què fer.
Una tortura sense sortida.
Un malson del què no es desperta.
Sort té de la família
que la recolza,
mai no l’abandona.
L’han ingressat.
Un centre l’ajudarà a menjar.
L’ajudarà a combatre la malaltia.
L’ajudarà a poder viure,
lliure.
Carolina Ibac

Les mans i la poesia transmeten vibracions: poema d'Antoni Canu

1. Penja aquest poema al teu blog, amb una imatge adient i comenta'l.


El poema pareix que ens xerra del cicle que fa l'aigua amb les paraules ordenades del poema i els sentiments  que crea.




Mans quietes rellisquen
sobre rieres de fils colorats
que condueixin a les fonts secretes
on hòmens coneixen lo llenguatge
que les engendraren.
I fan encara…
pulsar el cor,
escoltar el cant de l’aigua
que s’envolta
i el respir del fluid
que corre en les artèries de metall
per evaporar com la boira
i renàixer com l’onda de la mar.


2. Explica el significat de les seguüents paraules que apareixen al poema:



Rellisquen:
Una superfície rellisca si fa que les coses que hi ha al damunt llisquin i s'escapin. Les carreteres amb gel o mullades rellisquen.
Rieres:


Una riera és un curs d'aigua de menys importància que un riu i que habitualment només porta aigua quan plou. Quan hi ha pluges fortes, les rieres d'alguns pobles provoquen inundacions.
Fluid:
        Que flueix. L'aigua és una substància fluida.
Evaporar: 
        Convertir un líquid en vapor. La calor evapora l'aigua dels rius. Quan es posa vi en un menjar, l'alcohol  s'evapora de seguida.
 
 
3. Què hi pot tenir a veure la poesia amb les mans i les vibracions?

Les mans i les vibracions tenen a veure amb la poesia perquè conten alguna cosa que han tocat i que senten.

3. Fés la recomanació d'una bona pel·lícula als teus companys de classe. Pensa que entre altres coses els has de dir:

-El nom del director;
-Els principals actors i actrius;
-El tipus de film;
-La música, de qui és;
-L'argument, sense contar el final;
-Els dos o tres principals motius pels quals els hi recomanaries; per la història que conta, per la fotografia, pels paisatges que s'hi veuen, pels efectes especials, etc.

2. Comenta, al teu blog en una nova entrada, el poema Sota el meu llavi i el seu de Joan Salvat-Papasseit:

SOTA EL MEU LLAVI EL SEU 
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
   ben blanca 
l'ombra corba
  incitant
   de l'esguard: 
encara un altre bes
   un altre
    un altre 
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!  
 
A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema?
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa.
B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".

1. Cerca informació sobre Joan Salvat-Papasseit, poeta i narrador. Fés una entrada al teu blog personal explicant la seva vida i la seva obra.

Barcelona, 1894-1924. Poeta. De formació autodidacta i extracció proletària és un del representants més significatius de l'avantguarda històrica a Catalunya. El seu primer poema català que aparegué el 1917, «Columna vertebral: Sageta de foc»

dijous, 14 d’octubre de 2010

L'esperança

1. Fer un comentari sobre el fragment del Petit príncep al blog dels pecupins. Explica qui és el protagonista i què ens intenta contar

El Petit Príncep és, un conte sobre la busqueda de l’home, utilitzant alguns dels trets que ens fan humans com l’amistat, la bondat, la imaginació, l’entusiasme pel coneixement.
 El princep és el protagonista.


“Hola, bon dia -digué la guineu.
- Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.
- Sóc una guineu -digué la guineu.
- Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep-: estic molt trist…
- No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar, amb tu. No estic domesticada.
- Ah! Perdona -va fer el petit príncep.
Però després d’una reflexió, afegí:
- Què vol dir “domesticar”?
- És una cosa molt oblidada -digué la guineu-. Vol dir “crear lligams”.
- Crear lligams?
- Sí -digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però, si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.
(…)
-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s’assemblen i tots els homes s’assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. Els teus me’n faran sortir, com una música. I després, mira! veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden a res. Què n’és de trist això. Però els teus cabells són color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat. El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. M’agradarà la remor del vent entre el blat…
La guineu va callar i es quedà mirant el petit príncep llarga estona:
- Si em vols fer el favor… domestica’m! -digué.
- Prou voldria -respongué el petit príncep-, però no tinc gaire temps. Tinc amics per descobrir i moltes coses per conèixer.
- Només es coneixen les coses que domestiquem -digué la guineu-. Els homes ja no tenen temps de conèixer res. Tot ho compren fet, a les tendes. Però com que de tendes d’amics no n’hi ha, els homes ja no tenen amics. Si vols un amic, domestica’m.
- Què s’ha de fer? -digué el petit príncep.
- S’ha de ser molt pacient. Primer t’asseuràs una mica de lluny de mi, sobre l’herba. Jo et miraré de cua d’ull i tu no diràs res. El llenguatge és font de malentesos. Però cada dia podràs seure una mica més a prop…
El petit príncep va tornar l’endemà.
- Hauria estat millor venir a la mateixa hora -digué la guineu-. Si véns, per exemple, a les quatre de la tarda, des de les tres començaré a ser feliç. Com més temps passi, més feliç em sentiré. A les quatre ja em posaré anguniosa i plena de neguit; descobriré què val la felicitat!! Però si véns a qualsevol hora, mai no sabré a quina hora guarnir-me el cor…
És així com el petit príncep domesticà la guineu. Quan fou hora de marxar:
- Tinc ganes de plorar!… -digué la guineu.
- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués…
- És clar que sí -digué la guineu.
- Però te tocarà plorar!
- I força -digué la guineu.
- Així no hi has guanyat res!
- Sí que hi he guanyat -digué la guineu-, per allò del blat.
(…)
- Adéu -digué.
- Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.
- És el temps perdut amb alguna cosa el que la fa important. Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no ho oblidis. Et fas responsable per sempre més del que tu has domesticat”.