A casar ni a recules s’hi pot anar 
A la ben casada, només el seu marit li agrada
A marit gelós, la dona maca
A qui diu no, no el casen
Abans el Déu era l'amor, avui és l'or
Abans que et cases, mira el que fas
Afortunat en el joc, dissortat en amors
Al cor de les persones, ningú no hi entra
Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés
Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors
L'amor és l'únic que augmenta quan es reparteix.
Viure és dormir, i l'amor és el somni, si heu estimat, heu viscut
Amor no és mirar-se l'un a l'altre, sinó mirar tots dos en la mateixa direcció.
L'home és foc, la dona, estopa: arriba el diable i bufa
A on el cor s'inclina, el peu camina 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada