1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:

Un error que estic pagant car

El record em tortura.
Per a mi, ja no té sentit viure.
Un error que estic pagant car.
Una vida que se n’ha anat.

Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.

Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.

“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.

La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.

Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.

Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.

1.1. Posa títol. 

1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.

Té 30 versos, 7 estrofes i una rima assonant.

1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.

1i2: Que el record no li deixa viure. 3i4: Que paga un error i una vida se n'ha anat. 5i6: Que ha estat culpa seva. 7i8: Que s'ha d'anar alerta perque per alguns és massa tard. 9i10: Encara escolta els seus crits. 11i 12: Pensa amb la seva mirada. 13i 14: Després d' un batec va morir. 15 i 16: Ja no sé pot fer res més. 17 i 18: Que ara és ell el qui està desesperat. 19 i 20: Que no té la consciència tranquil·la. 21 i 22: No caminen. 23 i 24: No poden ni una moto. 25 i 26: Se va botar un stop i no va veure el cotxe. 27 i 28: Ha destrossat les dues vides. 29 i 30: Que ella descansa i la seva vida haura de esser seva.

1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.

Parla d' un accident que ha mort una persona i una altra s'ha quedat sense cames.